PASTA AMB POMA I PERNIL
La pasta és, indubtablement, un dels ingredients principals de la nostra dieta que apareix a taula un o dos cops per setmana. D’aquí que resulti tan important i interessant donar-li varietat des de la seva simplicitat. Ningú no pot negar les qualitats d’uns espaguetis bullits al punt i amanits, simplement, amb un oli en el qual hem daurat, pausadament, dos o tres grans d’all tallats a làmines com més fines millor, fins deixar-les un punt torrades. Però tots estareu d’acord en el fet que això, menjat cada dia, avorreix al més entusiasta.
Per això us proposo avui combinar aquesta pasta, fugint dels habituals espaguetis, amb la poma. Però sense renunciar al contrast d’una mica de carn de porc. Sortosament, el que té de fàcil la pasta, ho té d’agraïda. En ser neutra, accepta qualsevol companyia.
CONFECCIÓ
Pelar les pomes i, un cop retirat el cor amb les llavors, tallar-les a daus. Regar-les amb el suc de la llimona espremuda degudament colat per evitar que ennegreixin.
Posar 20 grams de mantega en una paella i saltar-hi aquests daus fins que quedin tous i un punt daurats. Reservar-los.
Tallar la salsitxa a daus i la ceba a tires fines. Passar la ceba per la mateixa paella, afegint-hi prèviament 10 grams de mantega més, i, quan estigui ben transparent, incorporar-hi la salsitxa fins que es dauri. Aleshores, tirar-hi el vi blanc i el pernil que haurem fet a daus menuts. Deixar-ho coure un parell o tres de minuts.
Mentre feu tot això, posar la pasta a coure en aigua salada abundant. Escórrer-la tan bon punt estigui cuita i, sense refredar-la, passar-la a un bol tot incorporant-hi la poma, el contingut de la paella, el formatge gratat i la resta de mantega. Barrejar-ho tot amb dues culleres aprofitant la calor de la pasta per fondre la mantega.
Servir-ho immediatament.
CONSELLS
Encara que pugui xocar una mica, jo proposaria que serviu aquest plat amb cullera. La forquilla no permet agafar diversos ingredients a l’hora. I, si ho feu, és fent-la servir de cullera. Sense punxar. Per tant, aneu directament a la solució. Sense subterfugis. I deixeu la forquilla per a les pastes allargassades i fines. O per a les que no càpiguen a la cullera.
Si prepareu el plat al marge del segon d’avui, incorporeu-hi julivert cisellat, un bon grapat, abans del Parmesà. O una mica d’alfàbrega. Jo no ho he fet per no donar el mateix aspecte als dos plats.
La remullada (no excessiva) amb el suc de llimona es fa exclusivament a efectes estètics. Per evitar que certs components s’oxidin i enfosqueixin, cosa que no en perjudica el gust de manera apreciable.
Si voleu, podeu pelar els talls de salsitxa encara que, aleshores, agafaran formes irregulars i fins i tot es poden arribar a desfer. Vosaltres mateixos.
Quan es prepara pasta, convé tenir present la regla de l’1/10/100 (un litre d’aigua, 10 grams de sal i 100 grams de pasta) degudament ajustada. En aquest cas, 3,5 litres d’aigua i 35 grams de sal per a la pasta indicada.
La mantega afegida al final busca que la pasta, encara que ens haguem passat de cocció, no faci una massa compacta en refredar-se en el plat. |
|
PER A
UN PRIMER
INGREDIENTS
Llaços (350 grams)
Poma (2 unitats)
Salsitxa crua (300 grams)
Pernil (100 grams)
Ceba (1 unitat)
Mantega (50 grams)
Llimona (1 unitat)
Formatge Parmesà (50 grams)
Vi blanc (1 decilitre)
Oli d’oliva
Sal i pebre
DIFICULTAT
CALORIES
PREU
CONFECCIÓ
|
|
AL DIA
