LA FURA

Toio Ribas

“Porco governo”
Nevisca! Porco governo!

– Neva! No et preguntis què pot fer el govern per tu sinó què pots fer tu pel país.

Són dues actituds a prendre davant la gran nevada de dilluns. De la primera se n’han sentit moltes expressions, de la segona, poques. O gens.

La nevada ha estat grossa. De les que passen a la història. Com la mítica del 62. Han quedat les carreteres i el tren tallats, els carrers plens de neu, els cotxes aturats, el paisatge enfarinat, com els agrada dir a TV-3. A Pontons, a Font-rubí i en altres llocs enlairats calien cadenes. El funi de Gelida va quedar fora de servei per arbres caiguts. Conductors atrapats perquè no es podia transitar de Sant Sadurní a Vilafranca. Ordal des de primera hora estava ja tancat. A Mediona i Sant Quintí van tenir gruixos considerables,... I les conseqüències van ser les temudes: carreteres gelades, escoles tancades, relliscades, conreus malmesos,... Mirat per internet, el Penedès apareix com una de les comarques en les quals també la neu ha afectat molt la vida quotidiana, i a la costa, a Sitges i Vilanova, els bloguistes estan contents perquè hi ha neu arran de mar...

Per sort, al Penedès no s’ha patit tant com en altres comarques en les quals a la neu s’hi han afegit els problemes de circulació, la manca de llum i de telèfon. “Sé d’uns nens que van quedar atrapats a l’escoleta-guarderia”, explica un bon veí. I d’altres relaten la seva particular aventura, uns dins els cotxes fent una inacabable cua per travessar Collserola, altres per sortir de la trampa de l’autopista. “Porco governo!”.

Es notava en els responsables de l’administració que informaven que temien el “porco governo”. La veu quasi els tremolava, el pitjor que els podia passar. En la crítica a l’administració hi ha raons de pes. Possiblement les autoritats per no crear una alarma general van voler-se estalviar missatges de prudència i aconsellar, especialment, el que calia fer. Jo no en vaig sentir cap des que al migdia em van caure les primeres volves de neu a sobre. Calien per evitar els brots caòtics. Les grans companyies de serveis també haguessin hagut de donar explicacions comprensibles. I les administracions havien d’haver pres moltes més elementals precaucions per evitar que la neu quallés. Sal i sal, tones de sal a carreteres i carrers. Diuen que ho han fet. N’hi ha pocs testimonis.

– Porco governo!

Es pot optar per l’actitud de servei positiu vers la comunitat? Sí. Però potser hi estem poc fets. Hem passat de la resignació amb què vam prendre’ns les grans imprevisions del 62 a ser exigents, i cal ser-ho. Ara, mentre fem petar els dits, com donant ordres a un servent, volem que les coses quedin solucionades, i ai si queden mal resoltes. Som una col·lectivitat que té brots d’histerisme i d’exigència extrema. Ja a mitja nit del dilluns, els periodistes buscàvem més la pífia que no pas la solució; i les queixes pels mitjos entrepans i les poques flassades van començar a aflorar a les emissores. “Porco governo!”.
Unes persones que viuen als Estats Units comentaven l’endemà que allà tothom té una pala gran a casa i quan cauen aquests tipus de nevades netegen de seguida el seu tros de carrer.

La pala deu ser una de les coses que jo puc fer per a la col·lectivitat. Algú, doncs, ens ha de dir que cal tenir-la i ensenyar-nos com usar-la. (Ai que torno al “porco governo”).