|
|
Alguns exsomnis Hi ha aparells que semblaven inimaginables però que ja han estat creats i estan o estaran al nostre abast. - La nevera de Microsoft que fa la llista de compra amb els aliments que es van esgotant. - El microones de Panasonic que es baixa receptes d'internet i en segueix les instruccions a l'hora de cuinar. - Les càmeres que s'instal·len en diverses habitacions i enregistren el que hi està passant a través d'internet i avisen si la gent hi té un comportament estrany. - El despertador que, en disparar l'alarma, apaga la manta elèctrica del llit i posa en marxa la cafetera de la cuina. - La balança del bany que transmet el pes al gimnàs o al metge per poder seguir el control de la persona que s'hi pesa. - Les cortines de l'habitació que es corren soles a l'hora programada perquè entri la llum del sol. - Els llums i les finestres de la casa que redueixen la intensitat o es tanquen quan hom es disposa a veure una pel·lícula. |
Els avantatges de la domòtica
Tenir una casa intel·ligent suposa avantatges. Molts. En un primer nivell tenim, per exemple, la possibilitat de controlar des de qualsevol punt de la casa els equips que vulguem (persianes, llums, electrodomèstics...) mitjançant un comandament a distància. Un fet que pot ser molt beneficiós per a persones amb problemes de mobilitat. O també ens permet fer aquest mateix control des de la distància. Amb l'ajut de les ones, generalment transmeses per la línia telefònica. Això permet, per exemple, activar certs aparells abans d'arribar a casa amb una simple ordre, guanyant així temps i fent la nostra llar més confortable.
Però tot això suposa només un primer nivell de domòtica. Un nivell que, a força d'habitual, hem acabat no valorant. Un nivell que demana la nostra participació activa en el moment de fer efectiva la regulació.
En un segon nivell, tenim aquelles operacions de regulació en què la nostra participació es fa només en el moment d'establir-ne les condicions. Un nivell que ens permet programar els sistemes (forn, calefacció, cafetera, llums, persianes...) perquè realitzin una determinada funció a l'hora o en la situació que nosaltres desitgem. Només ens cal donar-li a l'aparell les instruccions adients. Aquí és on entra en joc la popular informàtica o la menys coneguda robòtica (en el fons combinació d'informàtica i mecànica). Perquè l'aparell ha de tenir memòria. Ha de ser capaç de "recordar" les nostres instruccions i executar-les quan sigui el moment o es doni la situació. El vídeo s'engega a una hora determinada. La calefacció quan el termòstat detecta que la temperatura ha baixat fins a un cert valor.
Queda, però, un tercer nivell. El que realment es considera domòtica. La integració dels aparells en un objectiu comú. El requadre ens en fa cinc cèntims.
|
La domòtica a nivell mundial Un breu repàs de la situació de la domòtica a diferents països ens pot ajudar a fer-nos una idea global de l'estat de la qüestió: ESTATS UNITS - Pretenen fer una llar interactiva amb serveis com el teletreball o el telensenyament. És a dir, volen que els ciutadans puguin realitzar la majoria de les seves tasques sense sortir de casa. - Ha estat el primer país a realitzar un estàndard per la llar domòtica (és a dir, una tecnologia unificada) anomenat CEBus (Consumer Electronic Bus) al qual s'han adherit quasi vint fabricants americans. - Al 1984 van fer el projecte "Smart House" basat en l'ús d'un cable unificat per fer tota la transmissió. - Han fet diferents proves i mostres perquè la població es familiaritzés amb la domòtica. Han construït: cases-laboratori (dues a Washington), cases-prototip (quinze en diferents estats del país) i les cases-demostració (cent cases repartides per tot el país). JAPÓ - Al Japó, estudis oficials parlen d'un mercat domòtic de 140 milions de pessetes i s'espera que arribi als 540 milions en deu anys. - Al 1990 les instal·lacions domòtiques eren unes 600.000 i a l'actualitat n'hi ha gairebé vuit milions. - A diferencia dels Estats Units, l'orientació no és la llar interactiva sinó la llar automatitzada. - La tendència és incorporar el màxim d'aparells electrònics de consum (equips d'àudio, vídeo, TV, fax, etc.), però sense connexió exterior. - L'associació més important és l'EIAJ (Electronic Industries Association of Japan) amb els seu projecte de bus (Home Bus System). - En el principal projecte de demostració es va preparar una casa per simular com viurien les noves generacions. La majoria de la població ho va rebutjar. EUROPA - A Europa, les iniciatives domòtiques van començar l'any 1984. Dins del programa Eureka, sis empreses europees van iniciar el primer projecte IHS (Integrated Home System) desenvolupat als anys 1987-88 i que va donar lloc al programa actual Esprit (European Scientific Programme for Research & Development in Information Technology), amb l'objectiu de continuar amb els treballs començats a l'Eureka. L'objectiu final és definir una norma d'integració dels sistemes electrònics domèstics i obtenir un estàndard que permeti evolucionar cap a aplicacions integrades de la casa. - El programa Esprit, patrocinat per la Comunitat Econòmica Europea, ha passat ja per les fases I (89-90), II (91-92) i es troba actualment a la fase III. - A cada nova fase del projecte s'han incorporat noves empreses i, en aquest moment, s'hi troben representats tots els països de la CEE. - El desenvolupament a França ha adquirit un nivell força satisfactori. Han aconseguit involucrar associacions de constructors, indústria elèctrica, informàtica, empreses energètiques... I han fet importants aportacions pràctiques. - A Espanya, la iniciativa més important l'estan fent les empreses elèctriques amb accions d'investigació, promoció i desenvolupament de cases domòtiques. També s'han fet moltes iniciatives d'informació i difusió com la casa de demostració d'Hidroelèctrica de Catalunya (Premià de Mar), participació al Projecte DOMOS. Assistència a fires: FIDMA 90 (Astúries), MATELEC 90 (Madrid), CONSTRUMAT 91 (Barcelona), REHABITEC 92 (Barcelona), MATELEC 92 (Madrid) i CONSTRUMAT 93 (Barcelona) entre altres. També s'han fet cursos de formació per a professors de formació professional, conjuntament amb el Ministeri d'Educació i Ciència, i cursos de domòtica als professionals relacionats amb la construcció (arquitectes, aparelladors, instal·ladors...). Per més informació |
Objectiu seguretat
Un dels aspectes més divulgats de la domòtica és la seguretat. Un sistema domòtic pot ajudar a millorar dos camps de seguretat diferents. En primer lloc la dels béns materials. Mitjançant el control a l'accés a la casa o la simulació de presència d'habitants. Però també detectant avaries, fuites, incendis i altres accidents. Mitjançant sensors que alerten els responsables del manteniment (el lampista del barri) o els cossos de seguretat (bombers, policia, etc.).
En segon lloc, la seguretat de les persones. Sobretot persones grans o malaltes que poden tenir accés directe, mitjançant un polsador, a l'assistència mèdica i, si és el cas, a la policia.
En un i altre cas, es requereix la col·laboració de les comunicacions. Integrant-hi la xarxa telefònica, les ones de ràdio o la xarxa elèctrica.
Com fer una "casa intel·ligent"
Perquè la domòtica funcioni és imprescindible que els elements implicats (llums, calefacció, rentadora...) tinguin "intel·ligència", és a dir, que portin un adaptador que permeti connectar-los entre ells i amb l'administrador. Avui en dia ja hi ha aparells que duen aquests adaptadors. Sobretot aparells senzills com ara cafeteres, interruptors i, evidentment, ordinadors.
Un segon requisit imprescindible és permetre que els senyals es transmetin d'uns dispositius als altres. Per ser breus, direm que aquesta transmissió pot fer-se de diverses formes. A través dels cables convencionals, a través de cables de fibra òptica o mitjançant les ones hertzianes. Totes amb avantatges i inconvenients.
Els cables, per exemple, necessiten instal·lació. Tant a dins com a fora de la casa. Amb tot el que suposa en una casa que ja funciona i una ciutat que no sol tenir prevista cap xarxa d'aquest tipus. Cert que sol haver-hi la línia telefònica, però acostuma a ser insuficient.
Les ones, en canvi, no necessiten instal·lació. Però tenen el problema de les interferències i les zones d'ombra. Només cal pensar en la cobertura del nostre mòbil.
Potser per això els tècnics es decanten per un sistema mixt que permeti que cada forma s'utilitzi quan sigui la millor. Sense oblidar que, agafem el que agafem, hi ha una espasa de Dàmocles que plana sobre la domòtica. La necessitat de corrent elèctric. Un tall en el subministrament fa inútils tots els avenços i, el que encara és més greu, bloqueja els sistemes.
|
Llenguatges diferents No n'hi ha prou que els senyals es transmetin entre els aparells. Tots hem comprovat amb sorpresa que una pel·lícula de vídeo que ens han portat dels EUA no funciona al nostre aparell. O que si canviem el teclat de l'ordinador "a la brava", prement la tecla de la A ens surt una Z, talment com si el teclat hagués embogit. Què hi passa? La resposta és simple però alhora complexa. Els dos aparells no parlen el mateix llenguatge. El senyal que emet un d'ells, en arribar a l'altre, és interpretat de forma diferent. Com si li diguéssim "burro" a un italià mentre dinem i aquest, en comptes d'enfadar-se, ens passés la mantega. Cada país o regió, fruit de la seva tecnologia, ha optat per un llenguatge propi. Que li permet entendre's amb els seus però que dificulta la comprensió en altres regions. I com que això sol suposar vendre més o menys aparells, ningú vol renunciar als seus patrons que, dit sigui de pas, sol tenir patentats i, per tant, protegits. Fa uns anys vam tenir un exemple tristament popular amb els vídeos. Abans de la unificació que curiosament no ha arribat als televisors i és el que fa que les cintes de vídeo no siguin universals aparegueren els sistemes VHS, que acabaria imposant-se en el camp domèstic tot i no ser el millor, Beta i 2000. Cadascun amb uns usuaris que, al final, van haver-se de plegar a les exigències del guanyador. Curiosament, el ianqui. El camp de la domòtica, actualment, està en aquesta fase "dispersa". Cada fabricant té els seus protocols o llenguatges de comunicació. I això, tot i que li assegura a cadascun un mercat, condemna l'usuari a quedar en mans d'aquest fabricant. I a resar perquè sigui el seu el sistema que acabi imposant-se. Altrament haurà, com en el cas del vídeo, de refer tot el seu arsenal d'aparells. Alguns sistemes actualment disponibles són, a tall de relació no exhaustiva: - L'X-10 (un sistema independent dels Estats Units que actualment està creixent a Europa). - L'EHS (European Home Systems). - L'EIB (European Installation Bus). - El BatiBus. El més curiós del cas és, però, que aquests sistemes ja no responen a interessos industrials regionals, com en el cas dels vídeos, sinó que estan impulsats per consorcis d'empreses que intenten així establir un monopoli no declarat sobre la domòtica L'EHS, per exemple, es va fundar al 1990 amb el suport de la Comissió Europea i vol ser l'estàndard europeu de referència per a productes i serveis d'automatització de les cases europees. Però, malgrat això, té com a competidor l'EIB. Un sistema promogut per una associació de més de cent fabricants com ara Siemens, Bosch, ABB, Simon i Lengrand i més de tres mil enginyeries i universitats. Un exemple del molt que encara està per fer i del molt que haurem de suportar els usuaris en els anys a venir. |
|
Cases poc humanes? Es pot pensar que l'ús d'aquest tipus de tecnologia ens durà a la deshumanització de la nostra vida diària. Tot ho faran les màquines i les cases podrien arribar a prendre el "toc personal" dels seus habitants. Una casa intel·ligent ens pot semblar més freda, menys acollidora. Més, podríem dir, com un robot. Una casa en què no caldrà fer res perquè ella ho anirà fent tota sola. Però, malgrat aquest inconvenient, és molt probable que la domòtica ens surti a compte si analitzem els nombrosos avantatges que ofereix. A més, el concepte de casa ha canviat substancialment en els darrers anys, molt abans de la implantació de la domòtica. En molts casos han deixar de ser "la llar" o lloc de convivència de la família per convertir-se en una altra cosa. Cada cop es menja menys a casa, hi ha menys temps de convivència amb la família, hi ha menys diàleg entre pares i fills... Per tant les cases s'han anat deshumanitzant molt abans que arribés la domòtica a causa de la feina i el ritme de vida que portem. Avui en dia, la majoria de la població busca allò que li resulta més pràctic i no li agrada perdre el temps. Sense cap dubte, la domòtica ens facilitarà molt les tasques de la llar i ens ajudarà a estalviar temps, encara que les nostres cases siguin cada cop "menys humanes". |
Com serà una casa intel·ligent?
A primera vista tot semblaria normal en un habitatge del futur però, mirant amb atenció, descobriríem sensors i petits monitors a les habitacions. Destinats a controlar les "constants vitals" de la casa: temperatura, llum, soroll... També una nova generació d'endolls als quals es connecten els aparells al marge de les preses de llum i que corresponen a la xarxa de control. I poca cosa més. Els aparells amb intel·ligència no seran sensiblement diferents als actuals. L'ordinador central, tampoc.
Amb això, serà possible controlar la casa sencera des del sofà o des de l'altra punta del món a través de l'ordinador central connectat a internet.
Hi ha una possibilitat encara més futurista. Podem pensar en un escenari en què tots els aparells de la casa portin incorporats microxips que facin innecessari l'ordinador central en estar intercomunicats a través d'un servidor d'internet.
Sigui quin sigui el nivell de sofisticació, el que és clar és que la casa prendrà les seves pròpies decisions dintre dels marges que li haguem marcat. I aquí, somniar no costa diners. Ja hi ha cases que giren sobre si mateixes per mantenir orientades al sol algunes dependències. Altres controlen temperatura i humitat de les habitacions de forma absolutament diferenciada i coordinada. O, a nivell més elemental, tenen tendals que es despleguen automàticament quan fa sol i es pleguen d'igual manera quan el vent supera una certa velocitat. No fa massa ens parlaven d'una cuina adaptada a les persones grans on els armaris "baixaven" per posar-se a nivell de l'usuari i evitar riscos innecessaris en pujar les escales.
Insistim. Com en un conte de fades, la domòtica està capacitada o ho pot estar en un futur proper per atendre totes les nostres necessitats i fer realitat tots els nostres capricis. Un somni sobre el qual caldria reflexionar més enllà del requadre que nosaltres li dediquem.
Rocío Ros López,
estudiant de Periodisme
|
Llums i ombres La revisió de la pel·lícula de Charles Chaplin Temps moderns pot servir per encetar la reflexió. L'escena en què el pobre treballador és literalment encadenat a una màquina de donar-li menjar mostra la cara i la creu de la domòtica com en el seu moment mostrà les de la robòtica. És a bastament conegut i fàcilment comprensible que com més complex és un sistema, més fràgil resulta. Compareu les avaries que tenia la pala de rentar roba de la nostra rebesàvia amb la màquina electrònica on avui rentem els calçotets. Hi ha una més que evident millora del confort en una feina tan ingrata, però generalment a costa d'una inversió considerable i d'un peatge periòdic de revisions i reparacions. La domòtica no serà una excepció. Començant per la dependència absoluta del subministrament elèctric. I seguint per la que determinen els automatismes. Què ens passa quan el motor d'abaixar els vidres del cotxe s'espatlla? Probablement es podria resoldre amb un mecanisme alternatiu, però seria difícilment compatible amb l'automàtic. Hi ha, per tant, un esclavatge no declarat. Una dependència més que psicològica entre nosaltres i els automatismes, en aquest cas els de la domòtica. Però encara hi ha una segona reflexió a fer. Com deia aquella sarsuela, les ciències avancen a velocitat de vertigen. Per tant, com en el cas dels ordinadors, el que avui comprem per nou i revolucionari, demà és ja vell i, el que és més greu, socialment obsolet. Ens sentim ridículs, avergonyits, de no tenir cotxe amb ordinador incorporat o DVD sense "sensurround". I entrem en una espiral sense fi de substitució d'aparells que, imperceptiblement, esdevé una veritable sangonera econòmica. És cert que en molts casos la domòtica pot arribar a ser més que necessària (qui li negaria a un parent afectat d'Alzheimer un aparell que li millorés la qualitat de vida), però sovint el que ens venen com a innovacions poc menys que imprescindibles, no passa de ser una moda fugissera destinada a omplir alguna butxaca desaprensiva. |
|
La veritable domòtica Si fóssim científics, ho tindríem fàcil. Dient que la és la ciència que busca ergonomia a través de la integració de sistemes intel·ligents, ens quedaríem tan amples. Però aquí volem acostar el concepte al gran públic. Per tant, traduïm-ho al llenguatge corrent. Per no haver de fer una enciclopèdia, ho explicarem amb un exemple. Un exemple del nostre comportament quotidià. Quan ens enfrontem a una situació concreta, responem amb una acció. Si fa fred ens posem el jersei i si tenim gana, anem a la nevera. I ho fem de forma automàtica. Sense fer un debat en el si de la família o consultar a un advocat. Aquest és el primer nivell d'automatisme de la domòtica. El microones rep una ordre nostra i, automàticament, sense qüestionar si tenim o no raó o si ens engreixarem amb el que escalfem, executa el nostre desig. Però, a voltes, aquesta situació a què ens enfrontem és previsible. Jo ja sé que arribaré a casa a les 5 de la tarda i que el capítol de la telesèrie el passen a les 3. Per tant, normalment hauria de resignar-me a no veure'l. Però la tecnologia m'ofereix la possibilitat de programar el vídeo a aquella hora i enregistrar-lo. Aquest és el segon nivell d'automatisme que ens permet la domòtica. Un nivell, però, que està sotmès al caprici del programador de televisió. Si ell decideix que el capítol d'avui comença a les tres menys 10, ens ha fotut. Per resoldre aquest problema, hauríem de recórrer a un tercer nivell. Integrant dos o més aparells. Imaginem-ho. Caldria un aparell que es posés en marxa una estona abans (o que estigués sempre en marxa) i que, en sentir la sintonia de la sèrie, donés l'ordre al vídeo que enregistrés el capítol. Per tant, ens caldria coordinar dues màquines. O més, segons el problema que volguéssim resoldre. Aquest és el veritable nivell on actua la domòtica. Regulant, per exemple, la calefacció a partir d'una sèrie d'accions. Perquè cal engegar la caldera. Però també cal tancar les finestres i abaixar les persianes, per posar només dues accions complementàries. Un nivell, aquest, a partir del qual podem establir altres nivells superiors. Tornant a l'exemple de la calefacció, podem pensar que cada habitació tingui la seva pròpia temperatura. I això demana que el "controlador" sigui capaç de diferenciar situacions i, per tant, regular i repartir el flux de calor de forma discriminada. Però també podem pensar que aquesta casa està en un bloc de pisos i que cadascun d'ells té unes preferències determinades que convindria respectar. Caldria en aquest cas un nivell més de regulació. Hi ha, per tant, un nivell mínim de regulació. Però per damunt d'ell, en podem establir d'altres. Com en la societat occidental, tornem a l'exemple explicatiu, hi ha una unitat social bàsica la família pel damunt de la qual posem altres unitats socials que regulen el funcionament conjunt de les unitats inferiors. Feu l'exercici. Bloc de pisos, barri, ciutat, comarca, regió, "província", autonomia, estat... S'entén, oi? |
